I tu, jugues a futbol?

Nosaltres potser no omplim estadis, no venem milions de samrretes amb el nostre número i nom al darrere, no som els ídols d'un nen petit. Tampoc ens guanyarem la vida jugant a futbol ni firmarem autògrafs a un pilot de gent que ens espera quan arribem a l'areoport.

Potser no tindrem el plaer de retirar-nos als 30 anys ni la societat ens valorarà com si fossim deus.

Nosaltres treballem/estudiem 8 hores i després anem a entrenar, als partits practicament no tenim públic (excepte la família), no tenim el reconeixement de la gent i evidentment mai ens guanyarem la vida fent el que ens agrada.

Però en canvi, mai deixarem de córrer, de jugar i disfrutar partit rere partit. Farem mil i una coses per anar a entrenar a ple hivern a les 9 de la nit, però ho farem perquè ens agrada. Aguantarem alguns comentaris despectius (per sort cada vegada menys) de gent que li falta cervell.

I lluitarem perquè cada vegada ens valorin més i perquè tinguem àrbitres més competents i no deixarem que sempre siguem les últimes.

Perquè nosaltres, les dones, també sabem jugar a futbol.